Després de la convocatòria
dels sindicats del 29M, queda clar que l'estat oligarca no escolta les
exigències de l'obrer. Tal com els comunistes ja sabíem, ocorre tot el
contrari, les contraccions entre la nostra classe i la seva classe s'aguditzen
i ho seguiran fent amb mes retallades a la sanitat, a la educació, als drets
laborals. A demés seguiran tancant el puny sobre el proletariat combatiu amb
l'aplicació de la llei antiterrorista de forma indiscriminada, amb les
prohibicions de qualsevol tipus de forma de informació alternativa, amb
l'ingent augment de l'aparell policial de l'estat, etc.
Estem davant l'apogeu de la
fascistizació de l'estat. Aquest respon davant les nostres exigències amb
violència i repressió, per això la nostra única opció és la lluita obrera sense
flors, sense càntics ni batucades. Tal com la història ens ho ha demostrat una
vegada i una altra sense excepcions.
El pròxim 1 de maig, la
classe treballadora hem de sortir al carrer per recordar qui és el veritable
enemic i sobretot per fer-los recordar a ells, que el proletariat no claudica,
que la lluita va en augment i que aquests
porcs burgesos no mereixen viure de la nostra força de producció.
De la mateixa forma que ho
van fer, en 1886 els treballadors nord-americans en el primer 1 de maig i on
dos dies més tard en la lluita contra els esquirols a Chicago, la policia va obrir
foc sense contemplacions contra els camarades manifestants, amb el resultat de
l'assassinat de 6 d'aquests i la mutilació de molts altres.
